Hi ha un instant de ruptura que resulta del tot traumàtic per a unes dones que, des de ben petites, sempre havien treballat: és el moment en què la crisi entra a les fàbriques. Aquesta situació trenca la idea de la plena ocupació amb què aquestes dones havien crescut i madurat. La fàbrica, que fins llavors havia estat garantia de seguretat, de treball fix, de treball per a tota la vida, fins i tot de treball que es passava de mares a filles com si d’una petita herència es tractés, es converteix en una cosa fràgil. Arriba la conflictivitat, els acomiadaments i, d’un dia per l’altre, aquestes dones es veuen sense feina amb el cop dur que això suposa.

Els testimonis que vénen a continuació reflecteixen l’impacte que la crisi i el tancament de les fàbriques comporta per a les vides d’aquestes dones. De sobte, es troben amb un panorama nou que les aboca, per primera vegada en la seva trajectòria laboral, a l’atur i, en alguns casos, a la jubilació anticipada.