El règim franquista tolerava que les dones solteres treballessin a les fàbriques. Era conscient que no hi havia cap altra manera de garantir la productivitat i el creixement econòmic. El règim sabia molt bé que, un cop casades, la immensa majoria de les dones deixarien les fàbriques. Entre altres raons, perquè no hi havia res que els pogués permetre conciliar la vida laboral i la familiar. Se sotmetia les dones a una estratègia de desgast fins que les càrregues familiars es feien insuportables i havien de deixar la seva activitat a les fàbriques.

Aquests testimonis ens mostraran les enormes dificultats que tenien les dones treballadores per ocupar-se dels seus fills i de les múltiples combinacions que arribaven a fer per mantenir la feina i pujar les criatures.