Per les dones de la postguerra, l’escola no és un espai neutre. A l’escola comencen a entendre que la societat els reserva un paper secundari, un paper de submissió als homes. A les nenes, se’ls imparteixen aprenentatges que tenen a veure amb les tasques domèstiques, com el ganxet i la costura. El franquisme, que té una visió arcaica i conservadora de les dones, imposa aquests ensenyaments i liquida tot rastre de l’escola laica i igualitària del temps de la República.

Els testimonis que a continuació segueixen ens donen compte d’aquesta diferenciació entre els ensenyaments dels nens i de les nenes. També podem adonar-nos de la precarietat de l’escola en plena postguerra. I del fet que moltes nenes, de famílies treballadores o pageses, de seguida abandonen l’escola per ajudar casa seva.