Nascuda a Mata (Porqueres), filla d’una família de treballadors de fàbriques, estudia al col·legi de Mata i, posteriorment, a la Providència, on feien les labors destinades en aquell temps a les nenes. Sense haver complert els 14 anys, comença a treballar a Can Gimferrer, on passarà quasi trenta anys. A la fàbrica farà diverses feines, des de filar fins al treball amb les cardes, passant pels manuars. De jove, combinarà la feina a la fàbrica amb la de dependenta els diumenges en una confiteria de Banyoles. Es casarà amb un altre treballador de la fàbrica, fill de la immigració. Farà autèntics equilibris per conciliar la vida laboral i familiar: entra a treballar de nits i, fins i tot, demana una excedència de 2 anys. Viurà la crisi a la fàbrica, els acomiadaments, els conflictes i la vigilància de les màquines. Un cop acomiadada, trobarà feina a la fàbrica de Borgonyà, on tornarà a fer equilibris per conciliar la vida laboral i familiar, aquest cop per tenir cura de la seva mare malalta.
Neix el 1930 al carrer de les Rotes de Banyoles. La seva infantesa queda marcada, de seguida, per la mort del pare a la batalla de l’Ebre en els últims dies de la Guerra Civil. La seva mare, una treballadora fabril, tindrà penes i treballs per pujar els dos fills del matrimoni. La Conxita va poc a estudi malgrat que hi té molt d’interès. Treballa, de ben petita, de mainadera per ajudar a complementar els migrats ingressos familiars, i després comença a la fàbrica de pipes de Can Cruells, on li costa adaptar-se. Més endavant es lloga d’envernissadora a Can Busquets, una petita fàbrica de mobles. En casar-se, viu les dificultats d’accés a l’habitatge, i durant un cert temps ella i el seu marit s’estan en un pis on falta aigua corrent. Més tard, el matrimoni aconsegueix un habitatge social a la carretera de Camós. També deixa la fàbrica de Can Busquets per poder cuidar la mainada. La feina, però, li ha deixat importants seqüeles físiques.
Nascuda el 19 de març de 1936 a Banyoles. El seu pare era pagès i la seva mare cosidora. De ben petita, però, pateix la mort de la mare i d’una germana petita. A partir d’aquest moment es desplaça a viure a Fontcoberta. La Josefina ha de treballar dur de ben petita ajudant el seu pare en les feines del camp. Va poc a escola tot i que li agradava molt. De ben joveneta, es lloga a la fàbrica tèxtil de Can Llorà de Banyoles i s’hi desplaça a peu. Comença a festejar ben aviat amb el que després serà el seu home. Un cop casats tornen a Banyoles a viure al pis de l’àvia. Neix la seva filla i començarà a treballar a la fàbrica de les Saques, a les cardes, en un treball que, en principi, era reservat pels homes. Els treballs durs realitzats al llarg de la seva vida li han deixat importants seqüeles físiques. Deixa la fàbrica per la dificultat de fer-se càrrec de la seva filla discapacitada i, a partir d’aquí, va treballant amb feines de neteja i d’hosteleria fins que la família es trasllada a viure fora de Banyoles durant uns quants anys fent de majordoms per Can Callís. Viuen al barri de Mas Palau.
Neix a Sant Aniol de Finestres l’1 de febrer de 1939, filla d’una família de masovers. La seva mare mor quan la Teresa és petita i el seu pare torna a casar-se. Una de les primeres feines que farà serà de criada en una casa de propietaris. És la primera d’aixecar-se i l’última d’anar a dormir, i amb vuit anys ja fa una llarga jornada per 1 pesseta al dia, que ha d’entregar al seu pare. Quasi no va a col·legi. Més tard, el pare la deixa a casa d’uns oncles que viuen a Pujals, on també va molt poc a col·legi. Quan ja té edat per anar a treballar es lloga a la fàbrica de Xocolates Torras de Banyoles. El canvi que experimenta és substancial: per primera vegada té una feina remunerada que contrasta amb totes les que ha tingut abans. Mentre treballa, però, ha de fer-se càrrec de les tasques domèstiques de la família i també va a aprendre a fer pantalons. Comença a festejar amb un noi de Martís amb el qual es casa i se’n va a viure a pagès. La Teresa, doncs, deixa la fàbrica i s’ocupa de les feines domèstiques i de pujar la família, però troba a faltar els dies de la fàbrica. Anys després, el matrimoni es desplaça a Banyoles, i tots dos entren a treballar a fàbriques. La Teresa es lloga a la fàbrica de les galetes i, poc després, la família que n’és propietària li encarrega la cura dels seus fills.
Neix en un petit poble de la serra de Granada el 1935 en el si d’un família de jornalers. Va poc a col·legi i, de ben petita, treballa de criada. Al cap d’un temps, un veí del poble que s’havia traslladat a Banyoles per treballar, els parla d’una fàbrica on donen habitatge a canvi de feina. Sense perspectives de futur en aquell poble on no hi ha cap activitat econòmica, la família decideix traslladar-se a Banyoles i ocupar tres de les quatre filles a Can Gimferrer. La mare s’encarrega de la casa i el pare troba feina de manobre; malgrat tot, cap dels dos mai no s’adapta al seu nou destí. Ocupen un pis del grup Gimferrer. La Regina, doncs, treballarà a la fàbrica al costat de les seves germanes i farà hores extres per poder tenir diners per a ella. Un cop casada, ella i el seu marit aconsegueixen una casa de protecció oficial a Mas Palau, però triguen a poder-la ocupar per culpa de la burocràcia. Quan arriben els fills, la Regina s’adona que no pot fer-se càrrec de la mainada i treballar alhora, i és en aleshores que decideix plegar. Més tard, treballarà per hores a Can Castañer fins que la fàbrica decideix prescindir dels operaris que no són fixos. Posteriorment, treballarà com a dona de la neteja en una entitat financera.
Neix a Mata (Porqueres). La seva família són petits menestrals: el seu pare fa de transportista. Confessa que no li agradava gaire anar a escola. Treballa, durant els primers anys, a casa i els seus dos germans són els encarregats de passar-li una petita paga en recompensa per aquestes feines. Més endavant, entra a treballar a la fàbrica de Can Salgueda (coneguda també com a Can Llorà), on s’està una temporada. Un cop casada, va a viure a la casa familiar de Mata. Més tard, es lloga a la fàbrica de Can Gimferrer, on treballa a la bitllera. El seu home també treballa a Can Gimferrer. Té fills i pot continuar a la fàbrica, en aquest cas, a les Saques, gràcies al fet que la seva mare es fa càrrec de la mainada. Viu els moments de l’incendi de la fàbrica i, més tard, la crisi que va portar a tancar-la.
Neix l’any 1934 a Girona, però es cria a Pinsach, en una casa del barri del Sallent de Mieres. Puja en el si d’una família nombrosa que es dedica a la feina de pagès. Estudia en un col·legi de monges de Mieres. Als 14 anys, però, abandona l’escola per ajudar la família en les tasques agrícoles. Als 22 anys es casa i es trasllada, amb el seu home, a viure a la rectoria, on es fan càrrec del manteniment de l’església. Les seves dues filles neixen a casa. Als trenta anys la família es trasllada a viure a Banyoles. Ella es lloga a la fàbrica d’espardenyes de Can Castañer, on s’encarregarà de fer les soles de les sabates. Combina, durant temps, la feina de la fàbrica amb la feina de la casa i també amb treballs domèstics en dos domicilis. Viu la crisi de la fàbrica i als cinquanta-tres anys queda sense feina.
Neix el 9 de novembre de 1946 a Banyoles. El seu pare treballa a les pells. Va poc temps a l’escola: primer a les monges del Sagrat Cor i després, a les noves escoles de la Vila. El temps d’escolarització és curt perquè als dotze anys entra a treballar en una botiga de comestibles. D’aquí passarà a llogar-se en una tintoreria i, a continuació, entrarà a les pells. Es casa i arriba la mainada i, a partir d’aquest moment, busca feines amb horaris que li permetin combinar l’activitat laboral amb la cura dels fills petits. Treballa en empreses de diferents sectors: l’alimentari, la fabricació de mobles i novament el món de les pells, on viu diferents condicions de treball i, a la vegada, pateix l’experiència de la crisi dins les fàbriques. Fins i tot, passa uns quants anys al capdavant d’un negoci propi.
Neix el 18 de setembre de 1952 a Sant Miquel de Campmajor en el si d’una família de masovers. Quan té quatre anys la família es trasllada a Banyoles. Estudia amb les monges de la Providència. Després viurà uns anys amb la família Plana de Sant Miquel de Campmajor i anirà a estudi en aquesta població. Ja més gran, tornarà a Banyoles per treballar de cambrera al Ranxo Grande. La família, en aquells temps, s’ocupa d’una granja de Camós. La Dolors, més endavant, entra a treballar a Can Callís i s’hi està fins que la família es trasllada a Olot, la qual cosa fa que la Dolors busqui un nova feina i es llogui, finalment, en una fàbrica de filatures de la capital garrotxina. Es casa jove i es trasllada a viure a Banyoles altre cop, on trobarà feina a una altra fàbrica tèxtil: Can Gimferrer. Quan neix el primer fill, combina el torn amb la seva germana perquè entre totes dues puguin ocupar-se’n. En néixer la seva filla, s’adona que no pot seguir treballant a la fàbrica i plega. Aleshores comença a fer hores en un petit taller de confecció de Banyoles. Més endavant treballarà en feines vinculades al món de l’hostaleria.
Neix a Sant Andreu del Terri el 15 de febrer de 1935. De família pagesa, ajuda des de ben petita en les tasques agrícoles i ramaderes, ja que són masovers. El seu pare és represaliat pel franquisme. Assisteix ben poc a l’escola de Sant Andreu del Terri. És molt jove quan es lloga a Can Gimferrer, les Saques, on treballà en feines de teixidora. Va a treballar amb el servei de transport que posa la fàbrica i es queda a dinar a les instal·lacions de l’empresa. Apassionada per la lectura, acostuma a llegir llibres en català en veu alta a les seves companyes. Es casa amb un altre empleat de Can Gimferrer i es traslladen a viure a les Cases Barates de Banyoles. Quan arriba la mainada, plega de treballar a la fàbrica i es dedica a confeccionar pantalons, feina que encara ara realitza.
Neix a Cal Rei de Corts (Cornellà del Terri) el 1935. Filla d’una família de petits pagesos. Va poc a escola. De ben jove es lloga a la fàbrica de Borgonyà, on treballa a les bitlles i també de teixidora. Combina la feina a la fàbrica amb les tasques de suport a l’activitat agrícola i ramadera de la casa. Més tard, la família es trasllada a viure a Mata i és a partir d’aquest moment quan comença a treballar en altres feines, com en els telers d’en Pedro. Més tard, es lloga a la fàbrica de gàbies de Can Carreras, on treballa de nit. Haurà de combinar la cura dels seus fills petits amb la feina. Decideix plegar de Can Carreras per ocupar-se a Can Gimferrer, on viurà, al cap de poc, la crisi. Serà acomiadada i es jubilarà anticipadament.